Somiador
Avui torno a la feina...concretament avui a les 22.10...
La veritat es que ja desde fa un parell de dies que noto aquella cosa a la panxa que em diu "Eloïm...lo bo s'acava", alló que els metges en diuen "sindrome de la depresió pos-vacacional" , em sembla que el nom está molt desencertat, s'hauria de dir "sindrome de la depresió que t'agafa un parell o tres de dies avans d'acavar les vacances i que comença a putejarte-les avans que s'acavin" hauria de ser alguna cosa així, peró potser seria massa llarg...
El fet és que no em fa pas massa ilusió tornar a la feina, tot i que podré tornar a veure els "estimats" companys que "tant" e trobat a faltar aquests dies...
E posat a carregar la radio, em distreu durant les llargues nits, em permet evadirme, pensar en altres coses...
No deixaré que el sentiment de culpa d'haverme resignat a una vida tan "facil" y tan dura a la vegada em martiritzi ...encara no sé del cert quin és el meu lloc en el món, peró tinc clar que no és aquest...
Diuen que escriure el que sents ajuda...acavo de trucar a la feina i m'han dit que hi havia d'anar igualment...
Fa gracia, jo que sempre vaig donant lliçons de "don't worry be happy" i desde fa un parell de dies que soc un amargat...
A cuarts de tres e rebut un missatge, en éll e vist la resposta , no a estat massa difícil llegir entre lineas el missatge ocult que duia amagat..."la tornada a l'escola"...
D'aquí uns mesos començo una vida nova...concretament d'aquí cinc mesos...
